Un assaig d’impressió. Arrels i branques… Arbre de la Vida.
De el mite a la raó!
Molt pocs símbols compten amb tan diferents significats com l’Arbre de la vida que de forma general representa: “El Cicle de la Vida”. Les nostres vides es signifiquen pel part, pel naixement, vides que es representen amb les profundes arrels. La vida que portem està reflectida en el tronc que creix en direcció cap a al cel. Si la referència és la religió Jueva, l’Arbre de la Vida uneix l’Home amb Déu, des de les arrels de la terra on es troba l’home, fins a les branques que toquen el cel on es troba Déu.
I, també es troba enroscada entre les branques la mateixa temptació, esperant en la forma de la serp com a dimoni que ofereix el fruit prohibit del coneixement i de la raó, i que mentre l’ofereix, pronuncia com inocultant mitjançant la paraula, un verí primordial: “Eritis sicut deus”, (Sigues com Déu). I, després d’això la consegüent maledicció de l’home, expulsat del Paradís terrenal per tal pecat original. Déu va castigar a l’home i a tota la seva estirp a ser mortals, tenir treball i dolors i ser expulsats del Paradís (Gènesi 3:6-24).
Les branques, en les seves múltiples bifurcacions representen els encreuaments de camí que ens trobem en la nostra vida i que fa que haguem de prendre decisions constantment. Se sol parlar de conceptes com els de creixement personal i espiritual.
Hi ha probablement tantes nocions de què la divinitat existeix com de cultures o d’individus; i les qualitats que li són atribuïdes varien igualment. En filosofia, en una perspectiva creient, Déu és l’Ésser per excel·lència; es parla també en metafísica de causa primera i/o final. Els arrels i/o branques son també la imatge perfecte per Il·lustrar el fragment del text de la Dialèctica de L’il·luminisme que ara segueix…
“Aquest crea a tots a la seva pròpia imatge i semblança. Sembla no tenir necessitat de cap ésser vivent i no obstant això exigeix que tots el serveixin. La seva voluntat envaeix tot: res pot deixar de relacionar-se amb ell. De la: “DIALÈCTICA DE LA IL.LUSTRACIÓ – ELEMENTS DEL ANTISEMITISME. De: Max Horkheimer i Theodor W. Adorno. (Pàgina 227).
“La invocació de el sol és idolatria. Només a la mirada a l’arbre assecat pel seu foc viu el pressentiment de la seva majestat de el dia en què ja no hagi de cremar el món que il·lumina”. Dialèctica de la Il·lustració – Apunts i Esbossos – Per Voltaire. Pàgina 254. Max Horkheimer i Theodor W. Adorno.
@RuuusKis 