En catàleg de la UB amb el registre bibliogràfic de les memòries de l’Enric Nort per consultar:

Avui he rebut una il·lusió molt gran. I, és què uns amics han vist casualment uns relats què vaig recollir personalment de les memòries de l´Avi Enric Nort, i el seu exili a Mèxic. Això ha fet què: El CRAI Biblioteca Pavelló de la República, mostri el seu interès. (Va ser per un dels escrits publicats en un  popular i tradicional llibret, què surt cada any publicat en dates de febrer, arran  de la Festa Major de Capmany, a n’el marc de la celebració sota el patronatge de Santa Àgata 2016; va ser un dels autors què van participar del mateix: el Sr. Lluís Benejam, amb un escrit titulat: “Xochitepec VS. Capmany. Arriba a n’aquest context una conversa informal i casual entre veïns, familiars, i amics del nostre poble de Capmany, què junts van coincidir tot gaudint dels actes socials de la festa,  i què per la curiositat sana de saber més, van entrar en diàleg sobre: les figures, els lligams de relació entreteixides amb Catalunya-Mèxic-Capmany, i, el què va ser l´exili, i la vida, tant de l’Enric Nort, el Pau Ruiz, i L’ Estanislau Ruiz). 
Això va fer què per coses curioses de la vida, la UB, concretament: El CRAI Biblioteca Pavelló de la República, tingués coneixement de la qüestió, i, s´hagi interessat per fer  accessible el recull què vaig penjar, i,  què tinc penjat al bloc, van imprimir-lo i catalogar-lo per donar-ho a conèixer millor. I, molt amablement van fer-me saber la qüestió… I, aprofito per donar des d´aquí el meu agraïment per la seva iniciativa. 
També les continuareu trobant penjades on eren, al meu bloc; si voleu podeu accedir-hi mitjançant l´enllaç:



Per això: Aquesta tarda de 17 de febrer de 2016, he rebut la nova de què ja ha quedat catalogat, i  disponible en sala al públic. Puc dir què estic del tot segur què l´Avi Enric Nort allà on sigui, estarà molt i molt feliç, aquesta era la seva voluntat, què el què va viure (què és de pel·lícula) no es perdi, i no ho oblidem mai…!
Fa molta il·lusió!
Aquí teniu l´enllaç al catàleg de la UB amb el registre bibliogràfic de les memòries de l’Enric Nort per consultar:
Enllaç permanent a aquest registre
Nº de registra en catàleg: b2172946
Autor Nort, Enric, 1925-2012
Títol L’Avi Enric ens explica la historia des de la seva mirada particular per la vida / Enric Nort
Publicació/Producció [2008?]
Descripció [184] p.
Matèria Nort, Enric, 1925-2012
Guerra Civil Espanyola, 1936-1939
Exili
Camps de concentració
França
Terme geogràfic Mèxic
Espanya
Identif.CCUC .b66418525
CRAI Biblioteca Pavelló de la República
El tema d´idear el penjar al meu bloc les memòries de l´Avi Enric Nort per entregas poquet a poquet, en un primer inici, i més tard compactades totes les entrades per entrega, en forma de document pdf ordenat, i penjat a Issuu en forma de llibret (què podeu imprimir), va ser d´acord amb ell, i amb complicitat conjunta. Crec recordar que va començar entre el 2007 o el 2008. Inicial-ment eren simplement uns escrits de memòries d´ell, què fèiem per E-mail, Messenger, telèfon, i Skype, i què jo l´hi aportava el meu compromís d´ajudar-lo, però sense cap altre necessitat, objectiu o pretensió, què per causa d´una proposta meva, amb la voluntat de fer-li passar-ho millor, i d´animar-lo a ell, dissimuladament a superar el seu enyorament capmanyenc, i totes les nostres tertúlies, les sardinades, els viatges a Llançà a veure les “peixateres” del Port, on subhastaven el peix de la llotja… Què ell tant va gaudir, com la meva família i jo, (erem veïns a CAPMANY) i, què de cop i volta, ja no podíem compartir junts… (Perquè l´Avi Enric Nort, per qüestions d’edat i salut, ja no podia venir a Capmany, i va tenir de quedar a Mèxic, coneixent i tenint consciencia plena de què ja no podria tornar mai més per Capmany), cosa què per ell era un acomiadament terrible.

Era per tant, una idea força atractiva aquesta, de fer això, perquè era una solució esperançadora què permetia mantenir contacta periòdic, i uns vincles ja arrelats de bona amistat, i aquesta, resultava pal•liativa a la seva recança. Tant per la expectativa què l´hi oferia, com per la immediata ocupació què va proporcionar-li; també per la meva curiositat i interès, i, era al mateix temps el vehicle apropiat a la seva voluntat de deixar testimoni del que ell va viure, tot i què nosaltres ja coneixíem la seva història.

Però la intenció principal, era perquè circumstancialment, això era un repte creatiu què a ell el tenia il•lusionat, i rebaixava notablement el seu desànim, (va aprendre perfectament a fer anar “la computadora” com ho deia ell, per comunicar-se, i pel tema aquest de les seves memòries, tot i la seva edat i de no tenir-ne cap mena de coneixements previs). Per ell, d’alguna manera era una mena de teràpia activa, una lluita contra el seu enyorament, i molt recreativa per la seva ment. Era il•lustradora a la vegada per tots nosaltres. El fet de tenir-ho penjat per Internet, a ell l’hi provocava molta satisfacció, ja què d’aquesta manera deixava testimoni de tot el què va viure, i era una oportunitat d´anar passant els enllaços dels escrits, als seus amics i familiars. Ell ja va traspassar, el vam perdre un dia de finals del mes d´agost de 2012, uns dies desprès de l´incendi de l´Alt l´Empordà.

Va ser a causa del seu delicat estat de salut, i què va resultar què va poder mirar la TV des de Mèxic, on casualment les noves van posar-se a parlar del seu estimat Capmany, i va mirar unes imatges del seu bosquet en flames i va perdre la comunicació perquè els mitjans de comunicació van quedar afectats pel foc. Tot això el va afectar-lo molt de ben segur, i sembla què no va ser casual què ja va anar empitjorant, influït pel disgust, i el patiment per no saber del seu Capmany en flames, fins el cap d´uns dies què les vies de comunicació van restablir-se…



En relació a tot això, vull compartir amb tots vosaltres: 

Descoberta i recomanació especial:
CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, un arxiu-biblioteca especialitzat en Història d’Espanya del segle XX i més concretament en Segona República, Guerra Civil, Exili i Franquisme. Aquí custodien el fons personal de l’Estanislau Ruiz Ponsetí.


De fet tenen una de les millors hemeroteques d’exili de l’estat espanyol: 
  • Material, i enllaços, de possible interès per amics i companys 
Xarxes socials:

Bloc de la Biblioteca del Pavelló de la República

Projecte de Brigades Internacionals SIDBRINT iniciat fa relativament poc temps:

  • El llibre què ja he llegit i trobo molt interessant i recomanable és: 
“Estanislau Ruiz Ponseti l’enginyer comunista”.

 Editorial Base Institut d’Estudis Balearics ISBN 978-84-15267-80-5.


Gaudiu la lectura, què vagi de gust. SALUT LECTORS…!
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s